Text descriptiu

Visió folklòrica

Descripció: 

Les comparses de la Patum, tenen el seu origen en les manifestacions rituals paganes de caràcter agrari, ramader i solar que han practicat les cultures antigues des de temps remots. Els seus entremesos conserven pervivències de primigènies pràctiques paganes dedicades al foc, a divinitats vegetals i animals. Aquestes celebracions rituals, després d'un procés de cristianització, van trobar en el context de la processó religiosa del Corpus Christi, el marc idoni per a la seva supervivència, continuïtat i evolució en el temps fins a l'actualitat.

Patum infantil

Descripció: 

Té lloc el divendres de Corpus i els actes són els mateixos que es fan a la Patum. Al matí, una passada amb unes comparses d'una mida que les puguin dur els infants i que també van a trobar els administradors. A les dotze, hi ha la Patum de Lluïment i a les cinc de la tarda la Patum Completa.

Patum de lluïment

Descripció: 

Té lloc el dijous i el diumenge de Corpus a les dotze del migdia, després d’una engegada de coets a les deu del matí per tal de despertar i avisar la població de l'anada dels músics a buscar els administradors a casa seva i de la Missa Major a les onze.

A la Patum de Lluïment, cadascuna de les comparses que integren la festa, amb l'excepció dels Plens, fan una única actuació, que a Berga es coneixen com a "salts". Actuen successivament, sempre pel mateix ordre: els Turcs i Cavallets, les Maces, les Guites, l'Àliga, els Nans Vells, els Gegants i els Nans Nous, acabant amb els Tirabols.

Patum completa

Descripció: 

Té lloc el dijous i el diumenge de Corpus a dos quarts de deu del vespre. Hi participen els mateixos entremesos que al matí, però en comptes de fer-hi només una actuació en fan quatre. Després de la segona i la quarta actuació tenen lloc els Plens. Al final, torna a haver-hi els Tirabols.

Visió religiosa

Descripció: 

Els orígens de la Patum de Berga es troben a la processó religiosa del Corpus Christi, específicament en els entremesos que pels carrers acompanyaven a la desfilada triomfal d'una Custòdia que, sota pal·li, tenia la funció de mostrar públicament el Sacrament Eucarístic al poble, perquè així pogués ser venerat i exaltat amb la deguda solemnitat.

La processó religiosa va ser instituïda al segle XIV per tal de lluitar contra totes aquelles pràctiques religioses titllades d'herètiques per l'Església Catòlica, sent els entremesos, les representacions parateatrales que es van encarregar de alliçonar pedagògicament al poble en l'ortodòxia dogmàtica catòlica.

Amb el pas del temps, aquests entremesos van perdre el seu sentit original i pedagògic, transformant-se i quedant en aquests, els seus elements més festius. Aquesta separació, va provocar el naixement de dues celebracions paral·leles en el mateix se del Corpus, una exclusivament religiosa, la processó, i altra de caràcter civil i laic, la Bulla, preludi de l'actual Patum.

La Patum va acompanyar al sèquit processional del Corpus fins a 1969, data de la seva última representació. En l'actualitat, la Patum s'erigeix com una festa autònoma i independent, deslligada dels seus remots orígens religiosos.

Visió històrica

Descripció: 

Els orígens remots de la comparseria de la Patum es poden buscar als antics entremesos que formaven part de la processó del Corpus Christi, festivitat religiosa catòlica nascuda a l'Edat Mitjana amb la finalitat de lluitar contra les heretgies i aleccionar pedagògicament al poble.

La manca de fonts documentals fiables sobre la representació de la festivitat a Berga, especialment fins el segle XIX, ha dificultat l'elaboració en termes històrics d'un recorregut linial i coherent sobre la celebració. Aquesta manca documental ha fomentat diferents interpretacions de caràcter religiós, polític o laic sobre la Patum, depenent del moment històric-polític.

A finals del segle XIX es va produir el procés de potenciació i modernització de la Patum, època de "creació" de l'interpretació de la festivitat que ha arribat fins els nostres dies.

La Patum ni sempre ha estat representada de la mateixa forma ni la seva interpretació ha estat sempre la mateixa.

Visió antropològica

Descripció: 

Els orígens de la comparseria de la Patum es troben en els rituals de vegetació i de regeneració genèsica que sustenten el cicle de Maig. La participació de l'ésser humà en aquest cicle de caràcter agrari i vegetatiu, va generar la creació de tot un seguit de pràctiques rituals de caràcter pagà.

L'Església Catòlica va assimilar, va readaptar i va integrar en el si del Corpus Christi i dels seus entremesos, part d'aquest cerimonial primigeni, convertint-lo en un vehicle de cristianització.

La comparseria de la Patum, àdhuc havent sofert una important superposició de significats al llarg de la seva història, encara conserva reminiscències en el seu interior de pràctiques precristianes.

Unesco

Descripció: 

La designació d'Obres Mestres del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco pretén reconèixer i protegir tradicions i expressions orals, arts de l'espectacle, usos socials, rituals i actes festius, coneixements i usos relacionats amb la natura i l'univers i tècniques artesanes tradicionals. Tot plegat no vol dir que la Unesco pugui decidir sobre la Patum, sinó que aquest organisme internacional esdevé protector de la festa berguedana. Segueix corresponent als berguedans organitzar-la, gestionar-la i continuar transmetent-la de generació en generació.

Tirabol

Descripció: 

El Tirabol, com a tal, no és pròpiament una comparsa. Representa el punt final de La Patum, el moment en què Berga celebra el fet d'haver repetit el seu miracle anual. Hi ballen els Gegants i les Guites barrejats amb tota la gernació que omple la plaça, al ritme del Tabal i als acords de diferents tonades que es van repetint. De Tirabols n'hi ha quatre, el Tirabol pròpiament dit, anomenat popularment La Banya de Bou, el vals-jota, el pasdoble i el vals-jota La Patumaire, obra d'en Lluís Sellart i Espelt.

Patrimoni Cultural Immaterial

Descripció: 

El concepte Patrimoni de la Humanitat és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per la Unesco a través de la Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural i que fou aprovat el 1972. L'any 2001, la Unesco va ampliar-lo amb el d'Obres Mestres del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. Fins al moment present, la Unesco ha dut a terme tres proclamacions de Patrimoni Immaterial els anys 2001, 2003 i 2005 i ha reconegut 90 manifestacions culturals arreu del món. Entre aquestes només dues pertanyen a l'estat espanyol: El Misteri d'Elx (2001) i la Patum de Berga (2005).