Warning: Table './lapatum_drupal6/cache_page' is marked as crashed and should be repaired query: SELECT data, created, headers, expire, serialized FROM cache_page WHERE cid = 'http://museu.lapatum.cat/ca/node/462' in /var/www/vhosts/museu.lapatum.cat/httpdocs/includes/database.mysqli.inc on line 128

Warning: Cannot modify header information - headers already sent by (output started at /var/www/vhosts/museu.lapatum.cat/httpdocs/includes/database.mysqli.inc:128) in /var/www/vhosts/museu.lapatum.cat/httpdocs/includes/bootstrap.inc on line 636

Warning: Cannot modify header information - headers already sent by (output started at /var/www/vhosts/museu.lapatum.cat/httpdocs/includes/database.mysqli.inc:128) in /var/www/vhosts/museu.lapatum.cat/httpdocs/includes/bootstrap.inc on line 637

Warning: Cannot modify header information - headers already sent by (output started at /var/www/vhosts/museu.lapatum.cat/httpdocs/includes/database.mysqli.inc:128) in /var/www/vhosts/museu.lapatum.cat/httpdocs/includes/bootstrap.inc on line 638

Warning: Cannot modify header information - headers already sent by (output started at /var/www/vhosts/museu.lapatum.cat/httpdocs/includes/database.mysqli.inc:128) in /var/www/vhosts/museu.lapatum.cat/httpdocs/includes/bootstrap.inc on line 639
Visió religiosa | Museu de la Patum de Berga

Visió religiosa

warning: Cannot modify header information - headers already sent by (output started at /var/www/vhosts/museu.lapatum.cat/httpdocs/includes/database.mysqli.inc:128) in /var/www/vhosts/museu.lapatum.cat/httpdocs/includes/common.inc on line 148.
Descripció: 

Els orígens de la Patum de Berga es troben a la processó religiosa del Corpus Christi, específicament en els entremesos que pels carrers acompanyaven a la desfilada triomfal d'una Custòdia que, sota pal·li, tenia la funció de mostrar públicament el Sacrament Eucarístic al poble, perquè així pogués ser venerat i exaltat amb la deguda solemnitat.

La processó religiosa va ser instituïda al segle XIV per tal de lluitar contra totes aquelles pràctiques religioses titllades d'herètiques per l'Església Catòlica, sent els entremesos, les representacions parateatrales que es van encarregar de alliçonar pedagògicament al poble en l'ortodòxia dogmàtica catòlica.

Amb el pas del temps, aquests entremesos van perdre el seu sentit original i pedagògic, transformant-se i quedant en aquests, els seus elements més festius. Aquesta separació, va provocar el naixement de dues celebracions paral·leles en el mateix se del Corpus, una exclusivament religiosa, la processó, i altra de caràcter civil i laic, la Bulla, preludi de l'actual Patum.

La Patum va acompanyar al sèquit processional del Corpus fins a 1969, data de la seva última representació. En l'actualitat, la Patum s'erigeix com una festa autònoma i independent, deslligada dels seus remots orígens religiosos.

Ampliació: 

Els remots orígens de la Patum de Berga es situen al segle XIII, època de gestació i expansió de pràctiques religioses considerades herètiques per l'Església Catòlica, combatudes per la seva jerarquia mitjançant la festivitat religiosa del Corpus Christi (Rumbo, 2003:14). D'entre totes aquestes heretgies, una de les més divulgades, va ser la de Berenguer de Tours, qui negant la presència real de Crist en l'Eucaristia, es va convertir en el detonant per a la creació de la festivitat. Aquesta celebració va ser instituïda pel papa Urbà IV mitjançant la butlla Transtiturus de hoc mundo en 1264 (Felipó, 2005:23). En 1310 va començar a ser representada en forma de processó i en 1316 va ser universalizada pel papa Joan XXII (Noguera, 1992:12). La primera constància documental de l'existència i representació del Corpus a Berga es situa a l'any 1527, a partir d'uns acords presos per la Comunitat de Preveres el 13 de juny de 1527. De totes maneres, el més probable és que els seus orígens siguin anteriors a aquesta data, situant-se en l'època d'institucionalització del Corpus, tal i com va succeir en la resta de poblacions catalanes (Noguera, 1992:13).

L'institució de l'Octava de Corpus i la seva processó, tenien com a funció exaltar i venerar públicament el Santíssim Sacrament de l'Eucaristia en forma de processó pels carrers, per a així mostrar la Sagrada Forma davant del poble (Felipó, 2005:23). La processó del Corpus va gaudir ràpidament d'un èxit rotund entre la població, ja que permetia per primera vegada l'exaltació pública del Sacrament Eucarístic fora dels temples religiosos de forma ambulant, molt del gust a l'Edat Mitjana (Noguera, 1992:13). L'exposició pública de la Sagrada Forma en la Custòdia i sota pal·li (Amades, 1972:98) durant la processó del Corpus Christi, va estar acompanyada des dels seus inicis per una sèrie d'entremesos -representacions parateatrales- que tenien la funció d'alliçonar ideològicament al poble contra qualsevol tipus de pràctica religiosa que s'allunyés de l'ortodòxia catòlica. Aquests entremesos, basats en passatges bíblics de l'Antic i del Nou Testament, en al·legories o en els evangelistas (Noguera, 1992:13), són l'origen de l'actual comparseria de la Patum que ha arribat fins a nosaltres.

L'element protagonista en la processó del Corpus a Berga, com a la resta de poblacions catalanes des dels seus inicis, va ser la Custòdia. La comparseria era un element secundari en la processó, amb una clara funció pedagògica i alliçonadora ja que havia de reforçar en els creients els dogmes canònics per a la jerarquia catòlica. De totes maneres, amb el pas del temps, aquests entremesos van anar perdent el seu sentit pedagògic original, potenciant-se i conservant-se en aquests les seves parts i elements més festius, la qual cosa els va propinar un gran èxit entre la població (Rumbo, 2003:15). Aquest caràcter lúdic va començar a ser titllat d'abús per part de la jerarquia eclesiàstica a partir dels segles XVII i XVIII, influenciada pel clima restrictiu imposat des del Concili de Trento (1545-1563), conservadorisme a la vegada potenciat durant l'època il·lustrada. Aquests aires restrictius imposaven que les manifestacions religioses havien de ser decoroses i respectuoses, aspecte que va afectar de gravetat l'existència d'aquest tipus de representacions d'origen medieval. Aquest allunyament del decorum exigit per la curia catòlica, va provocar que els originaris i pedagògics entremesos medievals donessin pas a unes mostres festives protagonitzades pels propis entremesos que prenien part en la processó, que van derivar en la Bullanga del Santíssim Sacrament, preludi de l'actual Patum (Rumbo, 2003:15). Aquesta divergència, va provocar el naixement de dos celebracions paral·leles en el mateix se del Corpus, una estrictament religiosa (Corpus Christi) i l'altra, de caràcter civil i lúdic (Bulla-Patum).

El caràcter festiu i lúdic de la Bulla durant la processó del Corpus, va generar tot un seguit de prohibicions i restriccions cap a aquest tipus de representacions als interiors dels temples religiosos, per així retornar a la processó, la seva dignitat i decorum originals.

A Berga, s'han conservat fonts documentals sobre dues prohibicions. La primera va ser la que va disposar el bisbe Miguel de Santos el 1689, i la segona, la de la carta del vicari general de Solsona al rector de Berga l'any 1723 (Rumbo, 2003:16). Segons l'historiador Josep Noguera (Noguera, 1992:19), 1723 podria establir-se com la data límit en que la representació de la Bulla-Patum de Berga va tenir un caràcter exclusivament religiós, ja que aquest tipus de prohibicions va obligar a les comparses a abandonar l'interior de les esglésies per a sortir als carrers. Si a gran part de les poblacions catalanes, la pressió eclesiàstica va provocar la desaparició d'aquest tipus d'entremesos durant la celebració de la processó del Corpus, a Berga, excepcionalment, les comparses no només es van ampliar i es van transformar sinó que han arribat fins a nosaltres en forma de comparseria de la Patum, autònoma i deslligada per complet a l'actualitat del seu origen religiós. És interessant apuntar que, la mateixa Església, que havia estimulat i acollit en el seu si les representacions religioses, va repudiar-les i va anar accentuant-hi la seva oposició, ajudada quasi sempre pel poder reial i les autoritats civils (Noguera, 1992:15). Tan sols la presència de les comparses durant la celebració del Corpus, va recordar fins a la seva definitiva desaparició, la seva antiga vinculació amb aquesta (Rumbo, 2003:17).

La processó del Corpus Christi i la seva Patum a Berga, es van anar representant any rere d'any, amb algunes excepcions, fins a la segona meitat del segle XX, època en la qual a instàncies de la doctrina imposada pel Concili Vaticà II (1962-1965), van començar a desaparèixer aquest tipus de processons religioses (Felipó, 2005:23), sent l'any 1969 el de la seva última representació, i 1970, l'any de la seva supressió definitiva (Felipó, 2005:180-181).

En l'actualitat, la Patum, ja sense cap tipus de subordinació cap als seus orígens religiosos, s'erigeix com una festivitat autònoma i independent. De totes maneres, encara existeixen elements de caire religiós vinculats amb la Patum: el període de l'any en que aquesta és festejada -època de Corpus Christi- i en la celebració durant el transcurs de la festivitat, de diferents oficis religiosos que recorden en l'actualitat quin va ser el seu origen.

Aprofundiment: 

Els orígens de la comparseria de la Patum, remots en el temps, es situen en un context històric particular i concret, el de l'època del naixement i institucionalització de la processó del Corpus Christi al segle XIII. D'aquest segle data l'època de gestació i expansió d'heretgies que s'allunyaven de les pràctiques religioses considerades canòniques per l'Església Catòlica (Rumbo, 2003:14). De tota aquesta barreja herètica, destaca una de les heretgies més divulgades de l'època, la de Berenguer de Tours, qui negant la presència real del Crist a l'Eucaristia (Generalitat de Catalunya, 2004:9), va provocar i va originar el naixement de la festivitat del Corpus Christi (Rumbo, 2003:14-15). Altre de les teories sobre el seu origen, més llegendària i de menor rigor històric, s'atribueix a la tradició, a les visions místiques que va tenir la beata Juliana de Mont-Cornullon (1193-1258), abadessa a la diòcesi de Lieja (Bèlgica) en un convent d'agustines, sobre una solemne celebració en honor al Santíssim Sacrament, visions que va transmetre al futur papa Urbà IV, el seu confessor en aquest moment (Felipó, 2005:23).

El 1246, Robert Thorete, el bisbe de la diòcesi de Lieja, va decidir que en aquesta població es podia celebrar una festivitat en honor al Santíssim Sacrament el dijous posterior a l'Octava del Pentecostés (Rumbo, 2003:15). Encara que en els seus inicis el marc d'existència del Corpus va ser merament local -la diòcesi de Lieja- ràpidament va adquirir un èxit sense precedents que li va permetre expandir-se i assentar-se amb facilitat per tota la geografia cristiana catòlica (Generalitat de Catalunya, 2004:18).

La festivitat de Corpus va ser instituïda pel papa Urbà IV amb la butlla Transiturus de hoc mundo el 8 de setembre del 1264 (Felipó, 2005:23). El 1310 va començar a representar-se en forma de processó i el 1316 va ser universalitzada pel papa Joan XXII (Noguera,1992:12). Sembla ser que la primera processó de Corpus documentada a Catalunya va ser la de Barcelona l'any 1320 (Costa i Farràs, 1987:13), processó que juntament amb la de València, va servir de model per a la resta de poblacions catalanes i per descomptat també per a Berga (Noguera, 1992:12). La processó més antiga documentada al Berguedà va ser la de Bagà el 1333 (Noguera, 1992:12) i la primera constància documental, fruit de la casualitat, sobre l'existència i celebració del Corpus a Berga data del 1527, en referència a una acords presos per la Comunitat de Preveres el 13 de juny del 1527 (1). Malgrat aquesta llacuna documental, la celebració de la processó a Berga amb tota probabilitat, data d'una època anterior al 1527, de l'època d'institucionalització del Corpus (Noguera, 1992:13) com a la resta de poblacions catalanes.

La festivitat de l'Octava de Corpus i la seva processó -l'Octava es compon de vuit dies formats per una festa principal i els set dies que la segueixen- (Felipó, 2005:23), primer va ser instituïda en honor a l'Eucaristia i poc després va ser establerta en forma de processó de Corpus als carrers, per a passejar i mostrar la Sagrada Forma davant de tot el poble cristià i catòlic.

El rotund èxit d'aquesta celebració al llarg del temps (2), va poder deure's a diversos factors. El Corpus és una de les festes movibles dintre del calendari catòlic, celebrant-se sempre 60 dies després de Pasqua. Aquesta festivitat a la vegada, està condicionada per les fases llunars, ja que el Divendres Sant ha de celebrar-se sempre en un dia de lluna plena, raó que explica que el Corpus sempre caigui a finals de maig i a principis de juny (Felipó, 2005:24). Aquest caràcter de mobilitat sempre ha permès a la festivitat canvis de programació, depenent del caire sociopolític del momento. Un altre dels factors, va poder ser que la processó del Corpus Christi va exaltar per primera vegada el sacrament eucarístic fora dels murs eclesiàstics en forma de ritus ambulatoris i processons, molt del gust a l'Edat Mitjana (Noguera, 1992:13). Aquest tipus de processó, va ser creada amb la finalitat de lluitar ideològicament contra tota pràctica herètica que s'allunyés de l'ortodòxia i el dogma catòlics. Per a aquest propòsit, entorn a la desfilada triomfal i adoració del Santíssim Sacrament, van anar apareixent tota una sèrie d'entremesos o representacions parateatrals, inspirades i basades en passatges bíblics de l'Antic Testament i el Nou Testament, en alegories, en els evangelistes (Noguera, 1992:13) o en la readaptació i assimilació pel cristianisme de ritus precristians i pagans (Rumbo, 2003:41). Aquests entremesos, creats i gestats per part de la jerarquia catòlica amb una clara vocació pedagògica i alliçonadora pel poble, són l'origen de l'actual comparseria de la Patum que ha arribat fins els nostres dies. El seu origen va ser clarament religiós, i tot i que al llarg de la seva evolució en el temps, la comparseria es va anar allunyant d'aquest context per apropar-se a un altre més lúdic, civil i laic, sempre ha estat lligada a la processó fins l'any 1969, data de l'última representació de la celebració al món catòlic fins la seva supressió definitiva el 1970. La Patum va estar vinculada a la processó fins la seva desaparició ja que la precedia en la seva sortida (Felipó, 2005:181). A l'actualitat, la representació de la Patum s'ha erigit com una festivitat de caràcter autònom i independent.

La festivitat del Corpus Christi tenia com a finalitat, exposar públicament el Santíssim Sacrament de l'Eucaristia en Custòdia i sota pal.li (Amades, 1972:98) en forma de processó. La Sagrada Forma era venerada i passejada públicament pels carrers en custòdies (…) d'or i argent, enriquides amb pedreries valuoses i amb esmalts de mèrit artístic (Amades, 1972:98). A tot arreu i Berga no va ser una excepció, la Custòdia era l'element fonamental de la processó ja que estava destinada a exposar i exaltar de manera solemne el Santíssim Sacrament, motiu d'instauració de la festa (Felipó, 2005:14). L'acte era tan solemne que encara a l'historiografia es debat si la manifestació religiosa va servir de model pel cerimonial d'entrada del rei a la ciutat o bé si va ésser a la inversa (Noguera, 1992:13).

El Corpus Christi berguedà, establert en Octavas, es celebrava probablement des dels seus orígens conjuntament, amb les festes dels barris o "quartos" (3), aspecte que succeïa a la majoria de poblacions catalanes del moment (Costa i Farràs, 1987:15). Segons Antoni Sansalvador, Berga estava dividida des de temps immemorials en quatre barris (Costa i Farràs, 1987:18).

En la processó de Berga l'element fonamental i protagonista des dels seus inicis va ser la Custòdia. La comparseria i els entremesos eren elements secundaris que tenien com a funció reforçar en els creients les doctrines i dogmes considerats canònics per la jerarquia eclesiàstica, mitjançant representacions parateatrals als carrers. Amb el pas del temps, aquests entremesos es van anar desvirtuant, perdent el seu sentit original i pedagògic, potenciant-se i quedant en aquests, els seus elements més lúdics i festius. Aquests aires festius a les representacions, van començar a perillar seriosament a partir de les riguroses restriccions que va començar a imposar l'Església Catòlica des de la celebració del Concili de Trento (4) (1545-1563). La reforma tridentina va imposar que tota manifestació religiosa havia de regir-se, expressar-se i manifestarse des del decorum i el respecte. Aquest conservadurisme d'origen tridentí amb el pas del temps, es va anar ampliant i assentant a l'època il.lustrada, afectant greument l'existència d'aquest tipus de representacions d'origen medieval. En una sort d'evolució natural, aquests entremesos es van anar allunyant de la rectitud que exigien els postulats eclesiàstics cap a la processó, donant pas a unes mostres festives protagonitzades pels propis entremesos que prenien part a la processó, que van derivar en la Bullanga del Santíssim Sacrament, preludi de l'actual Patum (Rumbo, 2003:15). Aquesta desviació, va provocar el naixement de dos celebracions paral.leles al mateix se del Corpus, la processó estrictament religiosa del Corpus Christi, destinada a venerar al Santíssim Sacrament i a la jerarquia catòlica i la Bulla o Bullanga del Santíssim Sacrament, formada estrictament per la comparseria, de caràcter civil i destinada a honorar a les autoritats locals (Generalitat de Catalunya, 2004:10). El caràcter lúdic de la Bulla a la processó, va ser aviat tildat d'abús per part de la jerarquia catòlica, traduint-se en l'imposició de restriccions i prohibicons cap aquest tipus de mostres festives a l'interior dels temples religiosos, amb la funció de retornar a la processó el seu sentit original.

En el cas de Berga, destaquen dos prohibicions de les que s'han conservat fonts documentals. La primera va ser la disposada pel bisbe Miguel de Santos el 1689, i la segona, la de la carta del vicari general de Solsona al rector de Berga l'any 1723 (Rumbo, 2003:16). L'historiador Josep Noguera, apunta que la prohibició del 1723 (Noguera, 1992:19) va ser la data límit en què la Bulla-Patum de Berga va tenir una finalitat representativa de caràcter exclusivament religiós. Aquest tipus de prohibicions, va obligar a les comparses a abandonar l'interior dels murs eclesiàstics que fins a llavors les havien albergat per sortir als carrers. La substitució d'un marc festiu per un altre i la pressió eclesiàstica van ser els detonants en la desaparició d'aquest tipus de representacions parateatrals medievals al voltant de la processó del Corpus, en gran part de les poblacions catalanes del moment. Berga va ser una excepció en tota regla, ja que a la seva processó, els entremesos no només es van ampliar i transformar sinó que han arribat fins a nosaltres en forma de comparseria de la Patum, autònoma i deslligada per complet a l'actualitat del seu origen religiós, de la ja extinguida processó del Corpus Christi. És curiós observar llavors, com la mateixa Església, que havia estimulat i acollit en el seu si les representacions religioses, va repudiar-les i va anar accentuant-hi la seva oposició, ajudada quasi sempre pel poder reial i les autoritats civils (Noguera, 1992:15).

Aquest procés de separació provocat per la pròpia evolució natural de cadascuna de les manifestacions, per les restriccions imposades des de l'Església Catòlica i per l'essència vertebradora de cadascuna d'elles (Rumbo, 2003:17), va generar un gran canvi a la Bulla -comparseria-. Si fins el segle XVIII, l'existència i representació de la Bulla-Patum de Berga no es podia desvincular de la processó religiosa del Corpus, a patir d'aquest moment, la comparseria va començar a independitzar-se en un procés que la convertiria finalment en una manifestació autònoma. Tant sols la presència de les comparses durant la celebració del Corpus, va recordar fins la seva definitiva desaparició, l'antiga vinculació amb aquesta (Rumbo, 2003:17).

A finals del segle XVIII i/o principis del segle XIX, es va començar a produir la substitució del nom de Bulla pel de Patum, modificació que segons Antoni Sansalvador es va deure a la reproducció verbal de l'onomatopèia del so del Tabal, Pa-Tum! (Rumbo, 2003:18).

A partir d'aquesta època és quan la Patum, certament desvinculada del seu origen religiós i seguint la seva marxa ja d'una manera més independent, va començar a ser "vista" i interpretada per intel.lectuals i erudits locals i foranis des d'òptiques diferents. Tal i com argumenta Jaume Farràs a La Patum de Berga (Farràs, 1992:3) una il.lustrativa metáfora serveix per explicar la significació de la festivitat. La Patum és com un arbre de dos branques, una política i una altre religiosa, participant d'ambdós elements a la seva existència des dels seus orígens. La Patum és una manifestació festiva que participa d'allò religiós i/o polític de forma individual o alhora. Per aquesta raó, i sobretot a partir d'aquesta època, la Patum ha estat interpretada i dotada de significació des de paràmetres exclusivament religiosos, polítics o laics, i en altres ocasions, des de paràmetres en els que van ésser barrejats indistintament aquests elements. Les diverses interpretacions que ha suscitat la Patum, sobretot a partir del segle XIX, han respost als diferents patrons sociopolítics que han regit a cada època.

A finals del segle XIX, especialmente després de l'època denominada com de potenciació de la Patum (1887-1891) (Noguera, 1992:48) i degut en gran part a la manca de fonts documentals, els orígens i significació de la Patum i les seves comparses, van ser tenyits ideològicament de religiositat, catalanisme polític conservador i patriotisme (Noguera, 1992:61) per autors com Antoni Sansalvador amb l'obra La Patum (1916), per mn. Bonaventura i Ribera i pel dr. Ramon Huch i Guixer, intel.lectuals que van seguir l'estela iniciada anteriorment per Jacint Vilardaga. Durant la República, els orígens de la Patum es van deslligar totalment de qualsevol explicació o interpretació de caire religiós, vivint-se un procés de laicització. Quant al període de la dictadura franquista (1939-1975) després de la Guerra Civil (1936-1939) i durant la post-guerra, l'ideologia nacionalcatòlica imperant va virar l'anterior interpretació més civil, política i laica, cap a la d'arrel exclusivament religiosa. La potenciació religiosa de la Patum durant la post-guerra, va començar amb la construcció de la monumental Custòdia de Berga el 1944 per Ramon Minoves, la base de la qual alberga una de les primeres manifestacions materials de la Patum (Noguera, 1992:78), va continuar amb la promoció religiosa del bisbe de Solsona, Vicent Enrique i Tarancón al Congrés Eucarístic Diocesà del 1953, va seguir pel canonge Ramon Espert a la revista Queralt, culminant amb la figura del gran estudiós de la Patum, mn. Armengou, qui sense abandonar l'interpretació religiosa sobre la Patum, va dotar a aquesta d'una dimensió també cívica, afirmant que era una festa religiosa de carrer (Noguera, 1992:84). La vinculació simbòlica de la Patum vers al Corpus es va produir fins l'extinció de la celebració.

La processó del Corpus començada al segle XIV, es va anar representant any rere any, amb algunes excepcions, a la gran part de poblacions catalanes, inclosa Berga, fins la segona meitat del segle XX, època d'inici de supressió d'aquest tipus de processons per l'influència de la doctrina del Concili Vaticà II (1962-1965) (Felipó, 2005:23). El 1956, les autoritats eclesiàstiques van suprimir un bon nombre d'octaves litúrgiques a la majoria de poblacions catalanes (Costa i Farràs, 1987:66) en vista davant la poca assistència de la població i l'escàs interès que generava. En el cas de Berga, el 1961, es va allargar el recorregut processional del Corpus, per a en 1965 tornar-se a fer el tradicional, essent l'any 1969 el de la seva última representació, i el 1970, l'any de la seva supressió definitiva (Felipó, 2005:180-181).

A partir de 1970 fins a l'actualitat, la Patum ha seguit sent representada ja, sense subordinació vers als seus orígens religiosos. De totes maneres, els seus orígens encara es poden albirar en el període de l'any que aquesta és festejada -època de Corpus Christi- i en la celebració durant el transcurs de la festivitat, de diferents oficis religiosos que recorden en l'actualitat quin va ser el seu origen.