Warning: Table './lapatum_drupal6/cache_page' is marked as crashed and should be repaired query: SELECT data, created, headers, expire, serialized FROM cache_page WHERE cid = 'http://museu.lapatum.cat/ca/node/456' in /var/www/vhosts/museu.lapatum.cat/httpdocs/includes/database.mysqli.inc on line 128

Warning: Cannot modify header information - headers already sent by (output started at /var/www/vhosts/museu.lapatum.cat/httpdocs/includes/database.mysqli.inc:128) in /var/www/vhosts/museu.lapatum.cat/httpdocs/includes/bootstrap.inc on line 636

Warning: Cannot modify header information - headers already sent by (output started at /var/www/vhosts/museu.lapatum.cat/httpdocs/includes/database.mysqli.inc:128) in /var/www/vhosts/museu.lapatum.cat/httpdocs/includes/bootstrap.inc on line 637

Warning: Cannot modify header information - headers already sent by (output started at /var/www/vhosts/museu.lapatum.cat/httpdocs/includes/database.mysqli.inc:128) in /var/www/vhosts/museu.lapatum.cat/httpdocs/includes/bootstrap.inc on line 638

Warning: Cannot modify header information - headers already sent by (output started at /var/www/vhosts/museu.lapatum.cat/httpdocs/includes/database.mysqli.inc:128) in /var/www/vhosts/museu.lapatum.cat/httpdocs/includes/bootstrap.inc on line 639
Unesco | Museu de la Patum de Berga

Unesco

warning: Cannot modify header information - headers already sent by (output started at /var/www/vhosts/museu.lapatum.cat/httpdocs/includes/database.mysqli.inc:128) in /var/www/vhosts/museu.lapatum.cat/httpdocs/includes/common.inc on line 148.
Descripció: 

La designació d'Obres Mestres del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco pretén reconèixer i protegir tradicions i expressions orals, arts de l'espectacle, usos socials, rituals i actes festius, coneixements i usos relacionats amb la natura i l'univers i tècniques artesanes tradicionals. Tot plegat no vol dir que la Unesco pugui decidir sobre la Patum, sinó que aquest organisme internacional esdevé protector de la festa berguedana. Segueix corresponent als berguedans organitzar-la, gestionar-la i continuar transmetent-la de generació en generació.

Ampliació: 

El dia 16 de novembre de 1945, recentment finalitzada la tràgica campanya bèlica de la II Guerra Mundial, va néixer en resposta a la destrucció humana i cultural d'aquesta guerra i com a proposta de l'ONU (Organització de Nacions Unides), l'UNESCO com l'institució especialitzada en la custòdia, preservació i conservació de les produccions més emblemàtiques esdevingudes als àmbits de l'Educació, Ciències Naturals i Exactes, Ciències Humanes i Socials i Cultura arreu de tot el món. L'UNESCO com a agència, té la clara finalitat i vocació de crear el clima idoni per tal de que els estats membres a la institució intervinguin i col.laborin de manera supranacional en quant a la preservació i conservació de totes aquestes manifestacions per a futures generacions.

L'UNESCO, plataforma de salvaguarda cultural internacional, promou entre els països membres, la generació d'inventaris patrimonials -PCM i PCI-, la cooperació internacional en matèria d'assistència, proclamacions d'obres mestres materials i immaterials de la humanitat...

L'UNESCO representa un paper de guardià, de custòdia de totes aquelles manifestacions humanes, culturals i naturals que pertanyen a tots perquè són globals, creant alhora una consciència mundial de protecció i salvaguarda del patrimoni que tots compartim més allà de fronteres nacionals, en aquesta casa nostra, el planeta Terra.

PCM -Patrimoni Cultural Memorial-
PCI -Patrimoni Cultural Inmemorial-

Aprofundiment: 

L'UNESCO com a institució, va néixer el 16 de novembre de 1945 acabada la contesa bèlica de la II G.M- a instància de l'ONU (Organització de Nacions Unides), com l'organització o agència especialitzada en la salvaguarda, preservació, custòdia i conservació de totes les manifestacions sorgides al llarg del món a les esferes de l'Educació, Ciències Naturals i Exactes, Ciències Humanes i Socials i Cultura, amb una clara vocació d'intervenció i cooperació internacional entre els diferents estats-membres en matèries de preservació i conservació d'aquestes.

El naixement de la institució, va estar clarament influenciat pel clima de postguerra i descolonització de l'època, aspecte que va tenyir totalment els seus primers programes culturals, els idearis dels quals han anat evolucionant progressivament al llarg de la segona meitat del segle XX i els albors d'aquest segle XXI.

En matèria de Cultura, aquesta evolució o canvi ha estat lligat, és a dir, ha caminat en paral.lel amb la transformació conceptual que ha sofert el terme Patrimoni des del segle XX en endavant. Als anys cinquanta, l'UNESCO a la Declaració de l'Hàia va fer aparèixer per primera vegada el terme bé cultural, concepte que a la dècada dels seixanta va començar a ser entès alhora com a patrimoni col.lectiu, patrimoni que com a tal s'ha de preservar perquè pertany a la humanitat ja que la genera i l'integra. De totes maneres, no va ser fins la dècada dels vuitanta i especialment a l'epílog del segle XX, quan el terme Patrimoni va viure una transformació i reelaboració conceptual des d'àrees com l'UNESCO i la disciplina museològica. Fins ben be aquesta època, el concepte de Patrimoni estava emmordassat unidireccionalment per una sola consideració, la que el lligava amb les Belles Arts. Segons aquesta consideració, Patrimoni tant sol eren aquelles peces materials, objectuals, fixes, tangibles, tocables, palpables... és a dir, manipulables a partir dels sentits físics -es seguia el paradigma tradicional de les Arts Majors des del Quatrocento, pel qual per Art s'entenia l'Arquitectura, la Pintura i l'Escultura-. Des de finals de segle i especialment des de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Inmaterial celebrada per la UNESCO el 2003 a París, el concepte de Patrimoni i per tant les actuacions per la seva conservació han canviat radicalment.

El concepte de Patrimoni és flexible i polièdric, ja que com a constructe social i producte de la societat que l'engendra i crea, és moldeable a mida que la societat canvia. El Patrimoni Cultural Immaterial -PCI- en contraposició al concepte clàssic objectual, és dinàmic, es troba en constant moviment, no té límits definits, en definitiva, no és un cadáver, està viu, té importancia per la seva càrrega simbòlica (Solanilla, 2008:2). Aquest concepte, allunyat del tradicional concepte de patrimoni com quelcom artístic i més versemblant amb tesis de caire antropològic, folklorista i etnogràfic, tracta de definir diversos tipus de manifestacions culturals en les quals l'objecte físic no és pas el protagonista, sinó allò immaterial, mutable, frágil i que es recrea constantment (Solanilla, 2008:3). Allò immaterial -no material- és quelcom que no existeix com a objecte físic, que no es pot palpar, tocar, és a dir, és intangible en l'espai i el temps. Són manifestacions en contínua transformació, són efímeres, són en termes aristotèlics, continus "actes en potència".

Segons Giovanni Pinna (Solanilla, 2008:5), membre del Consell Executiu de l'ICOM, el PCI es manifesta en tres formes. La primera seria la d'aquelles expressions i manifestacions culturals concretitzades físicament a rituals religiosos, folklore... La segona seria la de manifestacions culturals no representades físicament i presents al llenguatge, a les tradicions orals, cançons populars... La tercera seria la que s'ocupa de la càrrega de significat simbòlic dels objectes materials, és a dir, del "significat del significant".

La finalitat del PCI i per tant de l'UNESCO com a salvaguarda institucional internacional és la de preservar i conservar aquelles identitats culturals que no són pròpiament producte de les èlits de poder -més emparentades amb el patrimoni objectual-, sinó més bé de comunitats més marginades històricament, populars, d'entitats vives... Aquestes manifestacions del PCI i la seva pervivència estarien imbricades amb el cicle vital del grup social o comunitat que el crea, el conforma i per tant la seva conservació, ha d'estar regida per paràmetres diferents als clàssics i tradicionals: ha de ser fixada mitjançant suports digitals -video i enregistraments sonors-, ja que aquestes no poden sobreviure als agents vius -comunitats- que les engendren. La conservació d'allò immaterial per futures generacions passa per fixar allò mutable.

En línies generals, la Convenció de l'UNESCO del 2003, ha modificat el concepte de Patrimoni en el següents àmbits: ampliació del concepte clàssic de Patrimoni més enllà d'allò físic per donar també importancia a l'àmbit immaterial i de significat simbòlic en les expressions o manifestacions culturals, creació d'una reflexió multidisciplinar en les relacions entre el PCM i el PCI, consideració del PCI com quelcom inclusiu, representatiu i comunitari (Solanilla, 2008:21) -inclusiu perquè cohesiona, representatiu pel valor de peça única i comunitari perquè integra-. En quant a les seves actuacions per a la conservació del PCI ha promogut la creació d'inventaris de PCI pels propis estats membres, la participació de les comunitats i grups, la cooperació i assistència internacional entre els diferents estats membres, campanyes internacionals de recollides de fons, proclamació de les obres mestres del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat...

La Patum de Berga va ser declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat l'any 2005 per la UNESCO. La Patum és una festa que es celebra anualment a la ciutat de Berga pel Corpus, la qual procedeix del teatre popular religiós a la Edat Mitjana. La seva proclamació com PCI per l'UNESCO respon a una sèrie de factors en els quals, van confluir totalment els idearis de l'UNESCO i la pròpia ideosincràcia de la festa popular a Berga. La Patum és una peça patrimonial immaterial de caràcter representatiu ja que és una obra de característiques úniques a la seva tipologia, mantenint-se durant centúries, recreant-se, elaborant-se per voluntat del berguedans; la Patum és part integrant de l'identitat cultural i social dels ciutadans de Berga, és a dir, la Patum és Berga i Berga és la Patum; voluntat de conservació i regeneració contínua de la festa per part dels berguedans, mitjançant la creació d'una "cantera" formada per la gent jove de la vila, els quals en un futur estaran plenament integrats en la celebració; la Patum és una festa popular en la qual, s'entreveuen les idees d'interrelació de Patrimoni de Mounir Bouchenaki, director de la revista Museum International de l'UNESCO (Solanilla, 2008:10): el patrimoni immaterial ha de ser vist com el marc dins del qual el patrimoni material pren la seva forma i significat. A l'element material de la representació -bestiari i màscares de les comparses- s'entrelluquen significats simbòlics més allà de l'objectual, i l'element immaterial -Patum, passades- és a dir, el ritual, participa de l'efímer, el moviment i el dinamisme; necessitat de fixar i conservar aquesta celebració popular pel futur i per posteriors interpretacions degut a que la festa tan solament existeix dintre del cicle vital dels ciutadans de Berga.

PCM -Patrimoni Cultural Material-
PCI -Patrimoni Cultural Immaterial-