Àliga

Descripció: 

L'any 1756 l'ajuntament de Berga va decidir incorporar una Àliga a les solemnitats del Corpus Christi; Àliga que fou construïda pel fuster Ramon Roca i que és la mateixa que figura actualment a la Patum. El seu ball és el de major valor coreogràfic de tota la representació, i la seva música la més distingida i monumental. Aquesta extraordinària partitura presenta moltes semblances amb una dansa típica del Renaixement, que podria tenir el seu origen al segle XVI, bé que la seva línia melòdica sembla derivar d'un himne gregorià.

Ampliació: 

La Patum de Berga està integrada per una sèrie d'entremesos o comparses entre les que destaca i sobresurt la de l'Àliga, pel seu aire distingit, noble i senyorial. El seu port aristocràtic la diferencia de la resta de comparses de la representació festiva.

L'Àliga, representa una figura animal de cartró pedra -un águila- amb les ales plegades i el bec obert, on porta branques de llorer, olivera i clavells.

La comparsa de l'Àliga a la Patum de Berga, des dels seus inicis i la seva primera incursió festiva a la representació de 1756, va disfrutar d'un tracte diferenciat en relació a la resta d'entremesos: se li va permetre ballar al presbiteri de l'esglèsia, desfilava davant de la Custòdia a les processons del Corpus Christi, era guardada en un lloc diferenciat del conjunt de figures del bestiari i el seu constructor, el fuster Ramon Roca va recibir com a pagament uns honoraris exorbitants, altíssims per l'època.

Aquesta diferència de tracte, possiblement es deu a que la figura de l'Àliga no sols a Berga sinó també a la resta de poblacions catalanes, va simbolitzar diversos conceptes com la idea de justícia, va ser l'emblema de la dignitat aristocràtica i senyorial d'una ciutat davant d'autoritats forànies i podria haver-se relacionat amb l'imatge de Sant Joan Evangelista com a símbol religiós.
La figura actual de l'Àliga, data possiblement del 1756, any de la seva construcció i data en què l'ajuntament de Berga va decidir incorporar-la com a part integrant de la processó religiosa.

El ball de l'Àliga, solemne, sobri i elegant, i la seva música, considerada com la més monumental i distingida de les músiques integrants de la Patum, semblen tenir orígens diversos i complementaris: una dansa típica del segle XVI d'època renaixentista, línies melòdiques del cant gregorià, una cançó popular de la ciutat oriental de Constantinopla o inclús ser "l'adaptació berguedana" d'aquelles melodies que acompanyaven a l'entremès de l'Àliga a la ciutat de Barcelona i a la resta de poblacions catalanes.

Aprofundiment: 

L'Àliga de la Patum és una figura de cartró pedra i fusta que representa un ocell d'aquesta espècie; de grans dimensions, amb el cap cenyit per una corona comtal, amb les ales plegades i el bec obert. Un bec on porta branques de llorer, olivera i àdhuc clavells. Aquesta figura executa el ball amb més valor coreogràfic i musical de tota la Patum.

L'Àliga simbolitza el poder, la dignitat, la pau i la justicia, motiu pel qual antigament ocupava una posició preeminent i gaudia d'un seguit de privilegis impensables en els altres entremesos. Li era permès de ballar al presbiteri de l'esglèsia i, moltes vegades, figurava a la Processó immediatament davant la custòdia.

L'Àliga de Berga data del 1756, any en què l'Ajuntament decideix incorporar aquest entremès a les festes de la Patum per tal de solemnitzar-les encara més. L'encarregat d'esculpir-la fou el fuster local Ramon Roca, i el mateix 1756 la nova comparsa ja va participar en les festes. Símbol de l'estatus diferenciat de què gaudia aquest entremès és que el mateix fuster que la va construir fou l'encarregat d'habilitar un lloc específic per ser guardada a l'interior de la Casa de la Vila. El caràcter notable que aquest fet li conferia pot indicar-nos també la diferent funció que aquesta comparsa acomplia dins el conjunt de la festa.

L'Àliga du dos acompanyants al costat que en el moment d'executar el ball portaven un cap d'aligó cadascun, com si es tractés d'un cap-gros. Aquests elements deixaren d'utilitzar-se a mitjan segle XIX. En general, però, al llarg de la seva historia l'Àliga no ha sofert gaires canvis; els més notoris són els que fan referència a la corona.

L'Àliga s'acompanya, sens dubte, de la melodia més monumental, distingida i acurada de les que hom pot escoltar a la Patum. Musicalment, el ball de l'Àliga és una joia que se'ns presenta dividida en dues parts; una primera més reposada i solemne i una segona caracteritzada per un ritme més engrescador. Aquesta peça presenta una frase musical d'una inspiració gegant, solemne, carregada tanmateix d'angoixa pel seu to menor que poc a poc s'enlaira serenament cap a un ritme saltironat, frasejant una escala d'evident regust oriental.

Aquest caràcter orientalitzant no ens ha de sorprendre, sobretot si tenim en compte que tot sembla indicar que la melodia de l'Àliga és extraordinàriament semblant a un determinat cant gregorià, del qual podria derivar, i que hom comenta el fet d'haver sentit una melodia idèntica a Constantinopla a les primeries del segle XX.

El ball de l'Àliga de Berga ha de ser anterior a la mateixa comparsa. Aquests origens relacionats amb l'Orient i el cant gregorià i el fet que el 1756 ja se'n trobi una notació musical, així ho confirmen. En estrenar-se l'Àliga de Berga, a mitjan segle XVIII, la peça era interpretada per a quartet de xeremies. Sembla que aquesta peça, adaptada i retocada durant el Renaixement, era executada en altres poblacions que disposaven d'Àliga, però només s'ha conservat a la ciutat de Berga.